MARTA DURAN

  Les parets de l’antic edifici de la Universitat de Barcelona acollien encara els estudiants de Biologia, quan, amb na Marta Duran i els altres deu companys de Botànica, intentàvem endinsar-nos en els secrets de les plantes. Ens deixàvem fascinar per les meravelles dels éssers vius on cada nova generació intenta adaptar-se a les condicions canviants del seu entorn. I de tots ells, les plantes, enginyoses en manllevar el moviment dels altres, fixadores de l’energia que a tots ens alimenta, modeladores dels paisatges, tenen els secrets més recòndits i amagats. Érem conscients de la magnitud del que hi havia encara per descobrir i aprendre, de la impossibilitat d’explicar cada petit detall, cada història vital, sense disposar de criteris generals. 

Els pinzells de na Marta reflecteixen avui aquella mirada intel·ligent, que tracta de copsar el que és essencial dels paisatges, alguns humanitzats, d’altres, sobretot marins, encara indòmits i salvatges. 

La seva mirada lúcida amaga la saviesa del que sap que només pot insinuar-nos la complexitat de les coses, del qui coneix com l’horitzó s’allunya a cada pas que fem. Busca la complicitat del nostre esperit per què sap bé que els seu treball esdevé art darrera de les nostres pupil·les. 

Les seves pintures reflecteixen situacions que ens porten davant del nostres límits, ens empetiteixen enfront de la potència de les mànegues sobre la Mediterrània, nous meteors d’una atmosfera rescalfada. Ens mostren amb traç ferm el l’esglai impotent del que contempla les flames cremant el llegat dels nostres pares, els estalvis de les generacions passades, esvaïts en un moment per l’abandó i la desídia. 

El seus quadres són un clam davant d’una natura que canvia a un ritme ben diferent del que voldríem. Les roselles i les flors messegueres ja no s’escampen per tot el camp, sinó que resten arraconades allí on els herbicides han passat de llarg, però mirades de més a prop ens poden encisar encara amb el miracle de bellesa que cada flor amaga. 

Josep M. Montserrat

Director del Jardí Botànic de Barcelona.